Napoleon: The Waterloo Campaign,1815.

A risc d’equivocar-me, Napoleon es un dels primers jocs de taula amb blocs. La segona edició la va treure Avalon Hill i actualment Columbia Games fa la tercera edició.
A la seva plana trobareu les regles en castellà que són aplicables a l’anterior edició.
Les diferencies entre elles es poden resumir que en l’ultima edició s’han augmentat el nombre de peces, inclòs líders i simplificat el taulell de batalla.
Com he dit les regles són valides per els qui teniu la segona edició, sols teniu que baixar-vos el taulell de batalla, les regles i si sou manetes fer-vos les peces. Per als que vulguin treballar tant ignoreu la regla dels líders i canvieu les condicions de victòria per les antigues.

Hannibal: Rome vs Carthage

El joc centrat en la segona guerra púnica quan el vàrem jugar ens va semblar interessant, de totes maneres crec que té dues coses a millorar: Les batalles es tornen farragoses i el pas dels Alps pot definir en bona mesura com serà la resta de la campanya.
El primer s’arregla substituint la baralla de batalla per una taula de combat on es comparen les cartes del atacant amb les del defensor, l’atacant tira 1d20 i si treu el numero del encreuament o més alt, el guanya. S’apliquen com a modificadors al dau les capacitats dels generals que en el joc tenen habilitats tàctiques. Aquests modificadors els teniu llistats a sota de la taula, així com la taula de baixes a aplicar als dos bàndols.
El segon aspecte es soluciona amb la modificació del desplegament.
També podreu trobar a la BGG moltes ajudes i variants del joc que sempre ajuden a renovar-lo.

Obscuritat

“Els historiadors són perillosos, son capaços de posar totes les coses potes enlaire. Hi ha que vigilar-los.” Nikita Kruschov

Fa un temps al bloc “Instituto de Estudios Solarísticos” arrel d’una entrada dedicada a l’Agfanistan es plantejava el perquè no s’editen jocs sobre determinades temàtiques.
Busquem dos episodis a la història d’ Espanya.
El primer és proper, són els intents de cop d’estat durant la transició espanyola. Oficialment van ser tres: l’Operació Galàxia (1978),el 23-F (1981) i el 27-O (1982).
El segon serà l’ocupació de la península per part dels musulmans nord africans i àrabs que començà al 711 i conclou oficialment al 1492 amb la caiguda del regne nasrí de Granada.
El dissenyador de jocs que abordi algun d’aquests temes i pressuposant que no és un especialista, quan faci el treball de recerca es trobarà amb un forat negre.
Desencoratja adonar-se’n que 700 anys de història es resolen amb unes poques planes a qualsevol enciclopèdia i és resumeixen amb una sola paraula: Reconquesta.
El mateix passa amb els cops d’estat de la transició, es parteix d’unes premisses inqüestionables que limiten qualsevol estudi seriós sobre el tema.
Això ens porta a la pregunta perquè en sabem tant poc?
Doncs segurament perquè aquesta ignorància respon a determinats pensaments que són dominants a la nostra societat i qüestionarien afirmacions donades per certes. Tot això ens porta a un buit historiogràfic que perpètua la ignorància en el millor dels casos.
Així doncs, ja tenim un motiu: la manca d’informació que afecta activament i passivament al dissenyador.
Altres motius estan en mans del editor i aquí entrarien raons de mercat, sempre ven més un gran conflicte i al ser els editors majoritàriament anglo-saxons aquests conflictes són recurrents i centrats especialment en aquells que en són protagonistes. No obstant, en els darrers temps han tingut cabuda conflictes “menors”, penso que en això pot haver-ne influït la edició sota comanda i que els grans conflictes ja estan bastant tocats.
Malgrat tot, hi hauran conflictes que el seu tractament pot considerar-se políticament incorrecte i els editors tendiran a deixar-lo de banda.
Dels cops d’estat sols he trobat aquest aparegut a la revista “Tiempo” el 1984 i un que vàrem a estar a punt d’editar però que quedà aparcat per considerar-se problemàtic. Pel que fa a l’ocupació mora no hi ha res editat, deixant de banda el que va fer en Dalmau Carles Pla al 1970 sota el nom “La reconquista”.

El retorn d’un vell conegut: Civilization.

Els JEDI’s vàrem recuperar el Civilization amb vuit jugadors, per incloure el vuitè jugador decidirem incorporar el mapa d’Ibèria, les cartes de comerç que aparegueren a la revista General 19/4 i afegir una carta de civilització de cada tipus. El resultat fou positiu i en aquest enllaç podeu trobar els elements necessaris per poder-ho fer vosaltres, si teniu l’oportunitat d’aplegar vuit persones.
Per als que no conegueu el joc dir que és tracta de fer avançar un poble de l’antiguitat pel sempre difícil camí del coneixement i el comerç, tot superant veïns incomodes i aguantant estoicament calamitats. Un bon detall que té és la manca de daus, quedant la sort reduïda a les calamitats, així que si t’has quedat a l’edat del bronze alguna cosa no has fet bé.

Escenari Flat Top: Pearl Harbor

En una anterior entrada ja vaig penjar dos escenaris del Flat Top i ara, tot ordenant material, vaig descobrir aquest escenari sobre Pearl Harbor.
El escenari fou publicat per Miguel Aldaz a la revista Sir Roger nº4 a l’any 1994 amb el nom de ¿Tora, Tora, Tora?. Es un escenari ben elaborat encara que especulatiu perquè parteix de la premissa: Què hagués passat sí...?.
Una pregunta que ens fem contínuament al acabar un joc, amb les nostres vides. Però prenem les nostres decisions que unides amb l’atzar fan que les coses hagin anat d’una manera i no d’altre.

Post Scriptum

Complementant la entrada anterior un bon exemple de desenvolupament de la historia oral el podeu trobar en la tasca que fa la gent que edita la revista Gavarres recuperant la memòria del massís.
Treball silenciós però efectiu.
A l’hemeroteca trobareu en el numero vuit el tema que ens ocupava: La Guerra Civil. Podreu copsar que la visió del conflicte és diferent tot depenent del status social, de les circumstancies.
Molt recomanable l’edició que ha fet el Punt Diari de quatre llibres d’imatges de la guerra civil, destacant el titulat “Tres dies de març” centrat en els bombardeigs de Barcelona.
Finalment, destacar el reportatge fotogràfic que va fer Robert Capa el 15 de Gener de 1939 que actualment podeu veure a Tarragona. El mèrit d’en Capa és que va adonar-se, i ho va ensenyar al món, que a la guerra civil els militars van incloure en els seus objectius l’atac sistemàtic a la població civil per sembrar el terror en l’enemic, ara en diuen danys col·laterals que queda millor.
L’exposició va ser patrocinada per els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Penedès i la podeu veure aquí amb vídeo inclòs.

On, els absents que aquí visqueren?

Fa 70 anys.....
Que la Guerra Civil va concloure amb la derrota popular. Els llibres parlaran de grans epopeies i misèries, però mai podran explicar les vivències personals dels que van ballar al só que tocava, això és la història oral.
Històries que t’explica de cop i volta un desconegut al tren, l’avi tot fent un cafè, el pare o la mare tot dinant. Sols és necessita tenir el temps per escoltar i les històries es van desgranant lentament, de la veïna que trenta anys desprès encara crida entre somnis perquè li van matar els seus fills en un bombardeig, dels plors de les mares de la “quinta del biberón”, d’un cames ajudeu-me cap a la frontera per salvar la pell, dels emboscats.
La guerra va marcar durament les generacions que la van viure i he vist els rostres il·luminats quan parlaven d’en Macià i apagar-se quan parlaven de la postguerra. Van tocar el cel i tot de cop van ser al infern.
Són petites histories de la història que no tindrien que caure en l'oblit.

Dedicat al meu pare que tenia deu anys aquell 39.

Russian Front

Sempre he tingut debilitat per el front rus, els motius segurament són del tot subjectius però val a dir que la lluita del poble rus va ser èpica.
Avui li toca al Russian Front que recrea tota la campanya russa de la segona guerra mundial i el seu sistema de joc em va convèncer. Té l’avantatge de tindré unes regles bàsiques i unes avançades que el fa apte per a molts jugadors.
Quan va sortir les comparacions amb el The Russian Campaign van ser inevitables, però poc més que l’escala del joc tenen en comú. En el Russian Front l’aviació té un paper destacat, les peçes reben hits, hi ha més interacció entre els jugadors i la solució que s’adopta per simular la blitzkrieg és molt encertada. En definitiva, és un joc molt recomanable.
Finalment, per als que tingueu el joc us recomano visitar el foro del joc de ConsimWorld, allà trobareu una recopilació d’arxius que inclouen: errates, variants, noves seccions del taulell, etc.

Sant Ferran, el castell

Fa uns dies el Punt Diari va dedicar una editorial sobre el castell de Sant Ferran molt en la seva línia editorial: Sí però no, no però sí.
La controvèrsia, pels que la desconeixeu, és la possibilitat de fer un museu militar al castell o no sé què de la pau. A mi per diferents raons em sembla absurd no aprofitar l’ocasió per fer alguna cosa que millori el degradat aspecte del castell i donar-li alguna utilitat.
Mira que en som de primmirats i com ens agrada la retòrica. Els francesos en canvi són pràctics i aquest any han aconseguit que declaressin patrimoni de la humanitat les fortaleses d’en Vauban, invertint diners en la seva recuperació sabedors de que el turisme els hi portarà la inversió amb escreix.
Si us agraden les fortaleses a l’Empordà i el Roselló que son terres frontereres en podreu trobar moltes. Arrel del Tractat del Pirineus és modificà la frontera i els francesos feren un seguit de fortificacions per garantir el seu territori i Vauban fou l’encarregat de fer-les durant la segona meitat del segle XVII. Per la nostra banda és continuà confiant en que els Pirineus desanimarien al francès, la conseqüència és que aquests sempre corrien per les terres gironines i la guerra sempre era a casa nostra i no a la seva.
El Castell de Sant Ferran, dit així perquè el rei Ferran VI fou qui va engegar la seva construcció, també conegut com “la bella inútil” es pot visitar i us asseguro que quedareu sorpresos, recomano la visita en 4X4 i Zodíac. A la plana de Les fortaleses catalanes teniu tota la informació.
Per les fortaleses d’en Vauban podeu visitar aquesta plana o la de les fortaleses catalanes, destaquen per la seva proximitat Cotlliure, Vilafranca del Conflent, Montlluís i el més proper, el Castell de la Bellaguarda que es pot visitar de juny a setembre.
Aprofiteu l’excusa de les fortaleses per visitar llocs i paisatges captivadors.

Leader 1

Leader 1 és un joc centrat en el món del ciclisme. Sempre he sentit debilitat pels jocs de curses i en una anterior entrada del bloc ja vàrem parlar dels jocs de ciclisme.
El joc té un reglament senzill i ben estructurat i potser la seva principal aportació és l’aparició d’un pilot (m’ha costat però és així com es diu en català el “pelotón”). Les seves avantatges són que és poden fer infinitat de circuits, podem fer una etapa o una cursa per etapes i poden jugar de 2 a 10 jugadors, cosa que el fa molt atractiu.
Desprès de fer varies partides opino que la debilitat del joc resideix precisament en la seva principal aportació: el pilot. La tendència dels jugadors és a escapar-se si volen guanyar la carrera, ja que el pilot té un moviment poc agressiu.
Amb en JDA vàrem elaborar una alternativa al moviment del pilot. Les premisses bàsiques és que les regles tenien que ser curtes, no es tenia que incrementar el desplaçament del pilot en un torn, però sí que els increments del seu moviment fossin més utilitzats. Aquí les teniu.