Twilight Struggle

Quan vaig jugar per primer cop al Twilight Struggle vaig pensar que era un gran joc. Es una muntanya russa, on els jugadors passen de la glòria a la misèria amb gran rapidesa i fins al darrer moment no se sap qui s’emporta el gat a l’aigua.
El jocs amb motor de cartes tenen una vessant molt didàctica al explicar els fets històrics més importants d’un període i en el cas del Twilight farem un repàs per la guerra freda on els jugadors encarnen les dues potencies dominants i el món serà el taulell d’escacs on es desenvolupa la confrontació.
Al llegir el reglament vaig pensar en un joc d’ordinador que sortí a finals dels 80’s anomenat Balance of Power, eren temps on els jocs d’ordinador podien ser molt innovadors a nivell lúdic i aquest ho era, amb un reglament més llarg que un dia sense pa. En definitiva era el mateix que el twilight multiplicat per 10. Desprès llegint les notes del l’autor reconeix que es deutor d’aquest joc i que l’influí molt.
Finalment, han sortit set cartes opcionals en la darrera edició que les podeu ajuntar amb les oficials

Frederick The Great

Frederick The Great ha sigut la sorpresa agradable de la temporada passada ja que és un joc que surt dels estàndards.

Vagi per endavant que no és un joc per a jugadors que desitgin un ritme trepidant i assolir resultats immediats, ans el contrari el joc té un ritme lent, sols alterat per les necessitats del bàndol prussià d’obtenir una victòria al camp de batalla que el treguin del col·lapse.

Anem a pams. El reglament és senzill i reflexa de manera fidel la guerra d’aquest període: joc d’amenaces i contra amenaces, estructura jerarquitzada dels comandaments, setges de ciutats, integritat de les línies de comunicacions i possibilitat d’evitat batalles.

Hi ha un total de 7 escenaris que duren un any, del 1756 al 1762 i on la victòria es decidida per punts que es guanyen per ocupació de ciutats, unitats eliminades i presoneres.

Els problemes tàctics a que s’enfronten els jugadors són variats. Així el bàndol prussià se sap superior, ja que les forces de la coalició estan dividides en fronts separats i té comandaments més capacitats, però es trobarà amb una coalició que dilatarà al màxim les seves reculades i evitarà les batalles allà on el prussià sigui fort i avançarà en altres sectors. Davant d’això el prussià necessita victòries decisives en un sector per desprès córrer com un boig cap a d’altres sectors on la situació es desesperada.

Us poso 6 escenaris que aparegueren a The General 20-3 amb el nom: “The Silesian Wars, 1740-1745” de Arnold Blumberg. Les fitxes necessàries per jugar les trobareu aquí.

Battle for Germany

Fa poc vàrem jugar al Battle for Germany, un joc de SPI i ara reeditat per Decision Games. Es un wargame de tall clàssic, de reglament breu, que al llegir-lo hom s’adona que és diferent dels altres i la diferencia rau en la distribució dels bàndols.
M’explico: El joc es centra en la caiguda de l’Alemanya nazi el 1945, així doncs tenim el front occidental i l’oriental. La lògica diu que un jugador porta els alemanys i l’altre els aliats, doncs no! Un jugador porta els alemanys del front oriental i els aliats occidentals, mentre que l’altre porta els alemanys dels front occidental i els soviètics.
Aquesta distribució articulada amb el sistema de punts de victòria que sols obtenen les forces aliades fa que tots dos jugadors desenvolupin dos papers alhora: atacar i defensar.
Es un joc molt recomanable per el seu senzill reglament i curta durada.
La veritat és que mai m’he fixat massa en els dissenyadors, però em va picar la curiositat i vaig assabentar-me que el seu creador és Jim Dunnigan home prolífic i per la meva sorpresa tinc bastants jocs d’ell. En destacaria un que en el seu moment m’entusiasmà: Panzergruppe Guderian, joc que recomano ja que els dos bàndols tenen mecàniques molt diferents.

Storm Over Stalingrad

Storm over Stalingrad és sens dubte el germà petit d’un sistema ja aplicat anteriorment i que s’inicià amb Storm over Arnhem.
El joc és una actualització del sistema que es correspon amb la moda actual, es simplifica el reglament i s’incorporen cartes.
Es un joc molt apte per a neòfits, on els papers dels jugadors queden clarament definits, reglament senzill i perfecta introducció al sistema d’àrees.
La incorporació de les cartes té un doble vessant, la positiva és la varietat entre partides i la negativa és la seva influència decisiva en el desenvolupament del joc.
Essencialment el jugador alemany fa una ofensiva per conquerir la ciutat i fer fora al rus del costat occidental del Volga. El rus aguanta com pot, fa creuar tropes i va engreixant les àrees per dificultar l’avanç alemany i alhora va creant una força de contraatac.
La victòria ve determinada pel control de les àrees amb +3 que tingui cada bàndol, qüestió que es decideix al principi del joc. Desprès de tres partides podem dir que al rus se li té que exigir controlar tres d’aquestes àrees per guanyar, així es manté la tensió fins al final.

Napoleon: The Waterloo Campaign,1815.

A risc d’equivocar-me, Napoleon es un dels primers jocs de taula amb blocs. La segona edició la va treure Avalon Hill i actualment Columbia Games fa la tercera edició.
A la seva plana trobareu les regles en castellà que són aplicables a l’anterior edició.
Les diferencies entre elles es poden resumir que en l’ultima edició s’han augmentat el nombre de peces, inclòs líders i simplificat el taulell de batalla.
Com he dit les regles són valides per els qui teniu la segona edició, sols teniu que baixar-vos el taulell de batalla, les regles i si sou manetes fer-vos les peces. Per als que vulguin treballar tant ignoreu la regla dels líders i canvieu les condicions de victòria per les antigues.

Hannibal: Rome vs Carthage

El joc centrat en la segona guerra púnica quan el vàrem jugar ens va semblar interessant, de totes maneres crec que té dues coses a millorar: Les batalles es tornen farragoses i el pas dels Alps pot definir en bona mesura com serà la resta de la campanya.
El primer s’arregla substituint la baralla de batalla per una taula de combat on es comparen les cartes del atacant amb les del defensor, l’atacant tira 1d20 i si treu el numero del encreuament o més alt, el guanya. S’apliquen com a modificadors al dau les capacitats dels generals que en el joc tenen habilitats tàctiques. Aquests modificadors els teniu llistats a sota de la taula, així com la taula de baixes a aplicar als dos bàndols.
El segon aspecte es soluciona amb la modificació del desplegament.
També podreu trobar a la BGG moltes ajudes i variants del joc que sempre ajuden a renovar-lo.

Obscuritat

“Els historiadors són perillosos, son capaços de posar totes les coses potes enlaire. Hi ha que vigilar-los.” Nikita Kruschov

Fa un temps al bloc “Instituto de Estudios Solarísticos” arrel d’una entrada dedicada a l’Agfanistan es plantejava el perquè no s’editen jocs sobre determinades temàtiques.
Busquem dos episodis a la història d’ Espanya.
El primer és proper, són els intents de cop d’estat durant la transició espanyola. Oficialment van ser tres: l’Operació Galàxia (1978),el 23-F (1981) i el 27-O (1982).
El segon serà l’ocupació de la península per part dels musulmans nord africans i àrabs que començà al 711 i conclou oficialment al 1492 amb la caiguda del regne nasrí de Granada.
El dissenyador de jocs que abordi algun d’aquests temes i pressuposant que no és un especialista, quan faci el treball de recerca es trobarà amb un forat negre.
Desencoratja adonar-se’n que 700 anys de història es resolen amb unes poques planes a qualsevol enciclopèdia i és resumeixen amb una sola paraula: Reconquesta.
El mateix passa amb els cops d’estat de la transició, es parteix d’unes premisses inqüestionables que limiten qualsevol estudi seriós sobre el tema.
Això ens porta a la pregunta perquè en sabem tant poc?
Doncs segurament perquè aquesta ignorància respon a determinats pensaments que són dominants a la nostra societat i qüestionarien afirmacions donades per certes. Tot això ens porta a un buit historiogràfic que perpètua la ignorància en el millor dels casos.
Així doncs, ja tenim un motiu: la manca d’informació que afecta activament i passivament al dissenyador.
Altres motius estan en mans del editor i aquí entrarien raons de mercat, sempre ven més un gran conflicte i al ser els editors majoritàriament anglo-saxons aquests conflictes són recurrents i centrats especialment en aquells que en són protagonistes. No obstant, en els darrers temps han tingut cabuda conflictes “menors”, penso que en això pot haver-ne influït la edició sota comanda i que els grans conflictes ja estan bastant tocats.
Malgrat tot, hi hauran conflictes que el seu tractament pot considerar-se políticament incorrecte i els editors tendiran a deixar-lo de banda.
Dels cops d’estat sols he trobat aquest aparegut a la revista “Tiempo” el 1984 i un que vàrem a estar a punt d’editar però que quedà aparcat per considerar-se problemàtic. Pel que fa a l’ocupació mora no hi ha res editat, deixant de banda el que va fer en Dalmau Carles Pla al 1970 sota el nom “La reconquista”.

El retorn d’un vell conegut: Civilization.

Els JEDI’s vàrem recuperar el Civilization amb vuit jugadors, per incloure el vuitè jugador decidirem incorporar el mapa d’Ibèria, les cartes de comerç que aparegueren a la revista General 19/4 i afegir una carta de civilització de cada tipus. El resultat fou positiu i en aquest enllaç podeu trobar els elements necessaris per poder-ho fer vosaltres, si teniu l’oportunitat d’aplegar vuit persones.
Per als que no conegueu el joc dir que és tracta de fer avançar un poble de l’antiguitat pel sempre difícil camí del coneixement i el comerç, tot superant veïns incomodes i aguantant estoicament calamitats. Un bon detall que té és la manca de daus, quedant la sort reduïda a les calamitats, així que si t’has quedat a l’edat del bronze alguna cosa no has fet bé.

Escenari Flat Top: Pearl Harbor

En una anterior entrada ja vaig penjar dos escenaris del Flat Top i ara, tot ordenant material, vaig descobrir aquest escenari sobre Pearl Harbor.
El escenari fou publicat per Miguel Aldaz a la revista Sir Roger nº4 a l’any 1994 amb el nom de ¿Tora, Tora, Tora?. Es un escenari ben elaborat encara que especulatiu perquè parteix de la premissa: Què hagués passat sí...?.
Una pregunta que ens fem contínuament al acabar un joc, amb les nostres vides. Però prenem les nostres decisions que unides amb l’atzar fan que les coses hagin anat d’una manera i no d’altre.

Post Scriptum

Complementant la entrada anterior un bon exemple de desenvolupament de la historia oral el podeu trobar en la tasca que fa la gent que edita la revista Gavarres recuperant la memòria del massís.
Treball silenciós però efectiu.
A l’hemeroteca trobareu en el numero vuit el tema que ens ocupava: La Guerra Civil. Podreu copsar que la visió del conflicte és diferent tot depenent del status social, de les circumstancies.
Molt recomanable l’edició que ha fet el Punt Diari de quatre llibres d’imatges de la guerra civil, destacant el titulat “Tres dies de març” centrat en els bombardeigs de Barcelona.
Finalment, destacar el reportatge fotogràfic que va fer Robert Capa el 15 de Gener de 1939 que actualment podeu veure a Tarragona. El mèrit d’en Capa és que va adonar-se, i ho va ensenyar al món, que a la guerra civil els militars van incloure en els seus objectius l’atac sistemàtic a la població civil per sembrar el terror en l’enemic, ara en diuen danys col·laterals que queda millor.
L’exposició va ser patrocinada per els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Penedès i la podeu veure aquí amb vídeo inclòs.