Fa 70 anys.....
Que la Guerra Civil va concloure amb la derrota popular. Els llibres parlaran de grans epopeies i misèries, però mai podran explicar les vivències personals dels que van ballar al só que tocava, això és la història oral.
Històries que t’explica de cop i volta un desconegut al tren, l’avi tot fent un cafè, el pare o la mare tot dinant. Sols és necessita tenir el temps per escoltar i les històries es van desgranant lentament, de la veïna que trenta anys desprès encara crida entre somnis perquè li van matar els seus fills en un bombardeig, dels plors de les mares de la “quinta del biberón”, d’un cames ajudeu-me cap a la frontera per salvar la pell, dels emboscats.
La guerra va marcar durament les generacions que la van viure i he vist els rostres il·luminats quan parlaven d’en Macià i apagar-se quan parlaven de la postguerra. Van tocar el cel i tot de cop van ser al infern.
Són petites histories de la història que no tindrien que caure en l'oblit.
Dedicat al meu pare que tenia deu anys aquell 39.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada