dimecres, 9 d’abril del 2008

La solitud del grognard

Als que ens agrada jugar a wargames tenim que superar una sèrie de problemes logístics per dur endavant la nostra afició. Si disposes de un lloc amb taula prou gran ja has fet un gran pas, el següent és comprar un moble per a guardar mapes on puguis desar les partides i el darrer pas és la regularitat en les trobades amb els companys, sense aquest últim tots els anteriors són del tot inútils.
Aquest criteri és el que va regir al grup de la llibreria a Girona, fins el punt que tothom de la meva família sabien que divendres al vespre no existia. Evidentment tot té els seus pros i contres, per un costat abordàvem jocs que d’altre manera no hagués sigut possible jugar-los, com per exemple un Longest Day. La contra era que érem poc “pedagògics”, quan venia algú interessat per jugar tenia que superar dos proves, a saber: “et volem tots els divendres”, si encara es mostrava coratjós li queia la segona: “bé doncs, aquí tens les regles del Gulf Stike i divendres pròxim t’afegeixes a la partida”. (L’exemple és verídic).
Aquesta manera de fer també ens portà a un aïllament de la resta d’aficionats i de les modes, que ha comportat desconèixer jocs interessants, però també ens hem evitat jocs que no deixen ser uns entremesos lleugers.
Els que no estem en la situació descrita, per sort, actualment existeix internet i mitjançant aquest instrument podrem jugar a jocs amb els nostres amics. Sols necessiteu anar a la plana de vassal, i allà descarregar el java i el programa vassal. Desprès aneu a la secció modules i veureu tots els jocs que hi ha disponibles, baixeu-vos els que desitgeu. Finalment, us descarregueu un programa de veu com el skype i ja podreu jugar i xerrar amb els vostres amics. Aquesta opció és recomanable per jocs de dos jugadors.
No és com jugar en viu i en directe, però és el que més s’assembla.

2 comentaris:

Band of Odders ha dit...

La solitud del grognard és ben extesa. Una gran grup de gent desconnectada, per la dificultat de tenir l'espai i el temps per gaudir de l'afició.

Internet és un gran pas per mantenir el ritme del joc, però res pot substituir el cara a cara amb l'adversari, els comentaris divertits sobre el joc i les converses al voltant de l'escenari en qüestió.

Potser quan ens jubilem tindrem temps?

Anònim ha dit...

Certament, mirat retrospectivament, els del nucli dur de la Sant Jordi podrieu haver estat un pèl més pedagògics amb el tema dels wargames, però per altra banda la canalla podíem haver-nos esforçat una mica més per anar més enllà del Dungeon i el Colonial Conquest d'Atari.

Sigui com sigui. Poc a poc m'estic posant al dia (inclent les sessins al VASSAL) o sigui que qualsevol dia d'aquests podem intentar un Hannibal, un Rommel o un AVL...

Salut,

marc