amando wargame

Twilight Struggle

2011-02-11T12:01:00.012+01:00

Quan vaig jugar per primer cop al Twilight Struggle vaig pensar que era un gran joc. Es una muntanya russa, on els jugadors passen de la glòria a la misèria amb gran rapidesa i fins al darrer moment no se sap qui s’emporta el gat a l’aigua.
El jocs amb motor de cartes tenen una vessant molt didàctica al explicar els fets històrics més importants d’un període i en el cas del Twilight farem un repàs per la guerra freda on els jugadors encarnen les dues potencies dominants i el món serà el taulell d’escacs on es desenvolupa la confrontació.
Al llegir el reglament vaig pensar en un joc d’ordinador que sortí a finals dels 80’s anomenat Balance of Power, eren temps on els jocs d’ordinador podien ser molt innovadors a nivell lúdic i aquest ho era, amb un reglament més llarg que un dia sense pa. En definitiva era el mateix que el twilight multiplicat per 10. Desprès llegint les notes del l’autor reconeix que es deutor d’aquest joc i que l’influí molt.
Finalment, han sortit set cartes opcionals en la darrera edició que les podeu ajuntar amb les oficials

Frederick The Great

2010-10-04T15:40:00.012+02:00

Frederick The Great ha sigut la sorpresa agradable de la temporada passada ja que és un joc que surt dels estàndards.
Vagi per endavant que no és un joc per a jugadors que desitgin un ritme trepidant i assolir resultats immediats, ans el contrari el joc té un ritme lent, sols alterat per les necessitats del bàndol prussià d’obtenir una victòria al camp de batalla que el treguin del col·lapse.
Anem a pams. El reglament és senzill i reflexa de manera fidel la guerra d’aquest període: joc d’amenaces i contra amenaces, estructura jerarquitzada dels comandaments, setges de ciutats, integritat de les línies de comunicacions i possibilitat d’evitat batalles.
Hi ha un total de 7 escenaris que duren un any, del 1756 al 1762 i on la victòria es decidida per punts que es guanyen per ocupació de ciutats, unitats eliminades i presoneres.
Els problemes tàctics a que s’enfronten els jugadors són variats. Així el bàndol prussià se sap superior, ja que les forces de la coalició estan dividides en fronts separats i té comandaments més capacitats, però es trobarà amb una coalició que dilatarà al màxim les seves reculades i evitarà les batalles allà on el prussià sigui fort i avançarà en altres sectors. Davant d’això el prussià necessita victòries decisives en un sector per desprès córrer com un boig cap a d’altres sectors on la situació es desesperada.
Us poso 6 escenaris que aparegueren a The General 20-3 amb el nom: “The Silesian Wars, 1740-1745” de Arnold Blumberg. Les fitxes necessàries per jugar les trobareu aquí.

Battle for Germany

2010-06-11T09:36:00.003+02:00

Fa poc vàrem jugar al Battle for Germany, un joc de SPI i ara reeditat per Decision Games. Es un wargame de tall clàssic, de reglament breu, que al llegir-lo hom s’adona que és diferent dels altres i la diferencia rau en la distribució dels bàndols.
M’explico: El joc es centra en la caiguda de l’Alemanya nazi el 1945, així doncs tenim el front occidental i l’oriental. La lògica diu que un jugador porta els alemanys i l’altre els aliats, doncs no! Un jugador porta els alemanys del front oriental i els aliats occidentals, mentre que l’altre porta els alemanys dels front occidental i els soviètics.
Aquesta distribució articulada amb el sistema de punts de victòria que sols obtenen les forces aliades fa que tots dos jugadors desenvolupin dos papers alhora: atacar i defensar.
Es un joc molt recomanable per el seu senzill reglament i curta durada.
La veritat és que mai m’he fixat massa en els dissenyadors, però em va picar la curiositat i vaig assabentar-me que el seu creador és Jim Dunnigan home prolífic i per la meva sorpresa tinc bastants jocs d’ell. En destacaria un que en el seu moment m’entusiasmà: Panzergruppe Guderian, joc que recomano ja que els dos bàndols tenen mecàniques molt diferents.

Storm Over Stalingrad

2010-03-11T22:58:00.005+01:00

Storm over Stalingrad és sens dubte el germà petit d’un sistema ja aplicat anteriorment i que s’inicià amb Storm over Arnhem.
El joc és una actualització del sistema que es correspon amb la moda actual, es simplifica el reglament i s’incorporen cartes.
Es un joc molt apte per a neòfits, on els papers dels jugadors queden clarament definits, reglament senzill i perfecta introducció al sistema d’àrees.
La incorporació de les cartes té un doble vessant, la positiva és la varietat entre partides i la negativa és la seva influència decisiva en el desenvolupament del joc.
Essencialment el jugador alemany fa una ofensiva per conquerir la ciutat i fer fora al rus del costat occidental del Volga. El rus aguanta com pot, fa creuar tropes i va engreixant les àrees per dificultar l’avanç alemany i alhora va creant una força de contraatac.
La victòria ve determinada pel control de les àrees amb +3 que tingui cada bàndol, qüestió que es decideix al principi del joc. Desprès de tres partides podem dir que al rus se li té que exigir controlar tres d’aquestes àrees per guanyar, així es manté la tensió fins al final.

Napoleon: The Waterloo Campaign,1815.

2009-10-08T11:34:00.008+02:00

A risc d’equivocar-me, Napoleon es un dels primers jocs de taula amb blocs. La segona edició la va treure Avalon Hill i actualment Columbia Games fa la tercera edició.
A la seva plana trobareu les regles en castellà que són aplicables a l’anterior edició.
Les diferencies entre elles es poden resumir que en l’ultima edició s’han augmentat el nombre de peces, inclòs líders i simplificat el taulell de batalla.
Com he dit les regles són valides per els qui teniu la segona edició, sols teniu que baixar-vos el taulell de batalla, les regles i si sou manetes fer-vos les peces. Per als que vulguin treballar tant ignoreu la regla dels líders i canvieu les condicions de victòria per les antigues.

Hannibal: Rome vs Carthage

2009-07-10T12:34:00.006+02:00

El joc centrat en la segona guerra púnica quan el vàrem jugar ens va semblar interessant, de totes maneres crec que té dues coses a millorar: Les batalles es tornen farragoses i el pas dels Alps pot definir en bona mesura com serà la resta de la campanya.
El primer s’arregla substituint la baralla de batalla per una taula de combat on es comparen les cartes del atacant amb les del defensor, l’atacant tira 1d20 i si treu el numero del encreuament o més alt, el guanya. S’apliquen com a modificadors al dau les capacitats dels generals que en el joc tenen habilitats tàctiques. Aquests modificadors els teniu llistats a sota de la taula, així com la taula de baixes a aplicar als dos bàndols.
El segon aspecte es soluciona amb la modificació del desplegament.
També podreu trobar a la BGG moltes ajudes i variants del joc que sempre ajuden a renovar-lo.

Obscuritat

2009-06-01T11:24:00.006+02:00

“Els historiadors són perillosos, son capaços de posar totes les coses potes enlaire. Hi ha que vigilar-los.” Nikita Kruschov

Fa un temps al bloc “Instituto de Estudios Solarísticos” arrel d’una entrada dedicada a l’Agfanistan es plantejava el perquè no s’editen jocs sobre determinades temàtiques.
Busquem dos episodis a la història d’ Espanya.
El primer és proper, són els intents de cop d’estat durant la transició espanyola. Oficialment van ser tres: l’Operació Galàxia (1978),el 23-F (1981) i el 27-O (1982).
El segon serà l’ocupació de la península per part dels musulmans nord africans i àrabs que començà al 711 i conclou oficialment al 1492 amb la caiguda del regne nasrí de Granada.
El dissenyador de jocs que abordi algun d’aquests temes i pressuposant que no és un especialista, quan faci el treball de recerca es trobarà amb un forat negre.
Desencoratja adonar-se’n que 700 anys de història es resolen amb unes poques planes a qualsevol enciclopèdia i és resumeixen amb una sola paraula: Reconquesta.
El mateix passa amb els cops d’estat de la transició, es parteix d’unes premisses inqüestionables que limiten qualsevol estudi seriós sobre el tema.
Això ens porta a la pregunta perquè en sabem tant poc?
Doncs segurament perquè aquesta ignorància respon a determinats pensaments que són dominants a la nostra societat i qüestionarien afirmacions donades per certes. Tot això ens porta a un buit historiogràfic que perpètua la ignorància en el millor dels casos.
Així doncs, ja tenim un motiu: la manca d’informació que afecta activament i passivament al dissenyador.
Altres motius estan en mans del editor i aquí entrarien raons de mercat, sempre ven més un gran conflicte i al ser els editors majoritàriament anglo-saxons aquests conflictes són recurrents i centrats especialment en aquells que en són protagonistes. No obstant, en els darrers temps han tingut cabuda conflictes “menors”, penso que en això pot haver-ne influït la edició sota comanda i que els grans conflictes ja estan bastant tocats.
Malgrat tot, hi hauran conflictes que el seu tractament pot considerar-se políticament incorrecte i els editors tendiran a deixar-lo de banda.
Dels cops d’estat sols he trobat aquest aparegut a la revista “Tiempo” el 1984 i un que vàrem a estar a punt d’editar però que quedà aparcat per considerar-se problemàtic. Pel que fa a l’ocupació mora no hi ha res editat, deixant de banda el que va fer en Dalmau Carles Pla al 1970 sota el nom “La reconquista”.

El retorn d’un vell conegut: Civilization.

2009-03-06T17:19:00.008+01:00

Els JEDI’s vàrem recuperar el Civilization amb vuit jugadors, per incloure el vuitè jugador decidirem incorporar el mapa d’Ibèria, les cartes de comerç que aparegueren a la revista General 19/4 i afegir una carta de civilització de cada tipus. El resultat fou positiu i en aquest enllaç podeu trobar els elements necessaris per poder-ho fer vosaltres, si teniu l’oportunitat d’aplegar vuit persones.
Per als que no conegueu el joc dir que és tracta de fer avançar un poble de l’antiguitat pel sempre difícil camí del coneixement i el comerç, tot superant veïns incomodes i aguantant estoicament calamitats. Un bon detall que té és la manca de daus, quedant la sort reduïda a les calamitats, així que si t’has quedat a l’edat del bronze alguna cosa no has fet bé.

Escenari Flat Top: Pearl Harbor

2009-02-20T09:30:00.006+01:00

En una anterior entrada ja vaig penjar dos escenaris del Flat Top i ara, tot ordenant material, vaig descobrir aquest escenari sobre Pearl Harbor.
El escenari fou publicat per Miguel Aldaz a la revista Sir Roger nº4 a l’any 1994 amb el nom de ¿Tora, Tora, Tora?. Es un escenari ben elaborat encara que especulatiu perquè parteix de la premissa: Què hagués passat sí...?.
Una pregunta que ens fem contínuament al acabar un joc, amb les nostres vides. Però prenem les nostres decisions que unides amb l’atzar fan que les coses hagin anat d’una manera i no d’altre.

Post Scriptum

2009-02-09T09:45:00.002+01:00

Complementant la entrada anterior un bon exemple de desenvolupament de la historia oral el podeu trobar en la tasca que fa la gent que edita la revista Gavarres recuperant la memòria del massís.
Treball silenciós però efectiu.
A l’hemeroteca trobareu en el numero vuit el tema que ens ocupava: La Guerra Civil. Podreu copsar que la visió del conflicte és diferent tot depenent del status social, de les circumstancies.
Molt recomanable l’edició que ha fet el Punt Diari de quatre llibres d’imatges de la guerra civil, destacant el titulat “Tres dies de març” centrat en els bombardeigs de Barcelona.
Finalment, destacar el reportatge fotogràfic que va fer Robert Capa el 15 de Gener de 1939 que actualment podeu veure a Tarragona. El mèrit d’en Capa és que va adonar-se, i ho va ensenyar al món, que a la guerra civil els militars van incloure en els seus objectius l’atac sistemàtic a la població civil per sembrar el terror en l’enemic, ara en diuen danys col·laterals que queda millor.
L’exposició va ser patrocinada per els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Penedès i la podeu veure aquí amb vídeo inclòs.

On, els absents que aquí visqueren?

2009-01-28T12:24:00.003+01:00

Fa 70 anys.....
Que la Guerra Civil va concloure amb la derrota popular. Els llibres parlaran de grans epopeies i misèries, però mai podran explicar les vivències personals dels que van ballar al só que tocava, això és la història oral.
Històries que t’explica de cop i volta un desconegut al tren, l’avi tot fent un cafè, el pare o la mare tot dinant. Sols és necessita tenir el temps per escoltar i les històries es van desgranant lentament, de la veïna que trenta anys desprès encara crida entre somnis perquè li van matar els seus fills en un bombardeig, dels plors de les mares de la “quinta del biberón”, d’un cames ajudeu-me cap a la frontera per salvar la pell, dels emboscats.
La guerra va marcar durament les generacions que la van viure i he vist els rostres il·luminats quan parlaven d’en Macià i apagar-se quan parlaven de la postguerra. Van tocar el cel i tot de cop van ser al infern.
Són petites histories de la història que no tindrien que caure en l'oblit.

Dedicat al meu pare que tenia deu anys aquell 39.

Russian Front

2009-01-16T14:19:00.009+01:00

Sempre he tingut debilitat per el front rus, els motius segurament són del tot subjectius però val a dir que la lluita del poble rus va ser èpica.
Avui li toca al Russian Front que recrea tota la campanya russa de la segona guerra mundial i el seu sistema de joc em va convèncer. Té l’avantatge de tindré unes regles bàsiques i unes avançades que el fa apte per a molts jugadors.
Quan va sortir les comparacions amb el The Russian Campaign van ser inevitables, però poc més que l’escala del joc tenen en comú. En el Russian Front l’aviació té un paper destacat, les peçes reben hits, hi ha més interacció entre els jugadors i la solució que s’adopta per simular la blitzkrieg és molt encertada. En definitiva, és un joc molt recomanable.
Finalment, per als que tingueu el joc us recomano visitar el foro del joc de ConsimWorld, allà trobareu una recopilació d’arxius que inclouen: errates, variants, noves seccions del taulell, etc.

Sant Ferran, el castell

2008-12-10T10:08:00.004+01:00

Fa uns dies el Punt Diari va dedicar una editorial sobre el castell de Sant Ferran molt en la seva línia editorial: Sí però no, no però sí.
La controvèrsia, pels que la desconeixeu, és la possibilitat de fer un museu militar al castell o no sé què de la pau. A mi per diferents raons em sembla absurd no aprofitar l’ocasió per fer alguna cosa que millori el degradat aspecte del castell i donar-li alguna utilitat.
Mira que en som de primmirats i com ens agrada la retòrica. Els francesos en canvi són pràctics i aquest any han aconseguit que declaressin patrimoni de la humanitat les fortaleses d’en Vauban, invertint diners en la seva recuperació sabedors de que el turisme els hi portarà la inversió amb escreix.
Si us agraden les fortaleses a l’Empordà i el Roselló que son terres frontereres en podreu trobar moltes. Arrel del Tractat del Pirineus és modificà la frontera i els francesos feren un seguit de fortificacions per garantir el seu territori i Vauban fou l’encarregat de fer-les durant la segona meitat del segle XVII. Per la nostra banda és continuà confiant en que els Pirineus desanimarien al francès, la conseqüència és que aquests sempre corrien per les terres gironines i la guerra sempre era a casa nostra i no a la seva.
El Castell de Sant Ferran, dit així perquè el rei Ferran VI fou qui va engegar la seva construcció, també conegut com “la bella inútil” es pot visitar i us asseguro que quedareu sorpresos, recomano la visita en 4X4 i Zodíac. A la plana de Les fortaleses catalanes teniu tota la informació.
Per les fortaleses d’en Vauban podeu visitar aquesta plana o la de les fortaleses catalanes, destaquen per la seva proximitat Cotlliure, Vilafranca del Conflent, Montlluís i el més proper, el Castell de la Bellaguarda que es pot visitar de juny a setembre.
Aprofiteu l’excusa de les fortaleses per visitar llocs i paisatges captivadors.

Leader 1

2008-12-01T11:52:00.001+01:00

Leader 1 és un joc centrat en el món del ciclisme. Sempre he sentit debilitat pels jocs de curses i en una anterior entrada del bloc ja vàrem parlar dels jocs de ciclisme.
El joc té un reglament senzill i ben estructurat i potser la seva principal aportació és l’aparició d’un pilot (m’ha costat però és així com es diu en català el “pelotón”). Les seves avantatges són que és poden fer infinitat de circuits, podem fer una etapa o una cursa per etapes i poden jugar de 2 a 10 jugadors, cosa que el fa molt atractiu.
Desprès de fer varies partides opino que la debilitat del joc resideix precisament en la seva principal aportació: el pilot. La tendència dels jugadors és a escapar-se si volen guanyar la carrera, ja que el pilot té un moviment poc agressiu.
Amb en JDA vàrem elaborar una alternativa al moviment del pilot. Les premisses bàsiques és que les regles tenien que ser curtes, no es tenia que incrementar el desplaçament del pilot en un torn, però sí que els increments del seu moviment fossin més utilitzats. Aquí les teniu.

C&C Ancients o la història sense fi

2008-11-03T22:51:00.007+01:00

En l’anterior entrada del bloc “Commands & Colors: Ancients” van quedar a l’aire els escenaris de les expansions “Roma i els Bàrbars” i “La guerra civil romana” que els podeu trobar en aquesta plana. Afegeixo tres escenaris que van sortir a la revista C3i nº.20 centrats a Hispània durant la segona guerra púnica que trobareu aquí.
A hores d’ara surten dos ampliacions més, la quarta amb el nom de “Imperial Rome” que inclou 24 batalles i “Epic Ancients I” amb 12 batalles. Sembla que el tema dóna de sí.
En canvi, jo no comparteixo les polítiques editorials que tendeixen a repetir clixés, més tractant-se d’un joc introductori per a neòfits. Recomano, doncs, als nous jugadors ser agosarats i explorar nous jocs, si l’exploració us decep sempre podreu tornar als orígens.

Dipòsit d'ajudes

2008-10-16T09:17:00.027+02:00

El bloc va creixent gairebé sense donar-me compte i comença a passar una de les coses que no suporto d’una plana: que la roda del ratolí no pari i trobar la informació és dificil.
Les etiquetes funcionen fins a cert punt i això que he portat una política molt estricta en el tema, evitant les llistes inacabables d’etiquetes tant típiques.
Així doncs, he decidit fer un enllaç directe als articles del bloc que mantenen el seu esperit inicial, sota el nom Dipòsit d'ajudes.

ASL                                 Escenaris
Bailen                            Nou reglament
Batalla del Ebro             Nou reglament
Bonaparte at Marengo        Reglament i Print&Play
C&C:Ancients                  EscenarisI
EscenarisII
Civilization           Mapa Ibèria,noves cartes comerç
Flat Top                             EscenarisI
                                      EscenarisII
Frederick The Great    Escenaris
Hannibal:RomevsCarthage Noves regles
Junta                    Noves cartes
Kingmaker                        Noves cartes
Kremlin                             Resum reglament
Leader 1                      Noves regles
Machiavelli                       Escenaris
Napoleon             Reglament
Panzer Leader                     Escenaris
Russian Campaign    Nou reglament condicions victòria
RussianFront                     Escenaris i regles
Twilight Struggle          Noves cartes
War and Peace                Escenaris
Wooden Ships                 Escenaris

Junta

2008-10-08T14:05:00.012+02:00

El Junta és un joc que vaig anar expressament a França a comprar-lo. Totes les crítiques apuntaven que era un joc magnífic i la veritat és que no ens va decebre, amb ell vàrem passar nits memorables.
Més endavant, per el 92 la casa Borras el va editar amb el nom de “El Golpe” i al 1994 a la revista Alea número 19 sortí una ampliació de 16 cartes per al joc amb un article explicatiu, que aquí podeu trobar.
Fa poc el vaig tornar a jugar i tinc que dir que el joc em continua agradant, l’únic però que li posaria és el desenvolupament de la fase de cop d’estat que alenteix el joc. Fet que no m’impedeix recomanar-lo si sou un grup de 5 a 7 jugadors que voleu passar una estona divertida sense masses complicacions.

El Cardenal Margarit

2008-09-19T11:04:00.013+02:00

Aquest estiu he llegit un llibre que m’ha deixat bocabadat per el seu estil i plantejaments. El llibre en qüestió és “Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’edat mitjana a Catalunya.” , d’en Santiago Sobrequés i Vidal.
Es centra en la vida del cardenal i alhora aprofundeix en la guerra civil catalana de la segona meitat del s. XV. Però sobretot serveix per comprendre la societat catalana del s. XV que es mou en constants contradiccions entre el passat i les necessitats presents. Un conflicte entre absolutisme i pactisme, entre monarquia i nobles, on els remences són manipulats per tots. Un conflicte on els canvis de bàndol són constants. Un conflicte que durà 10 anys, on la societat civil catalana assisteix perplexa als enfrontaments d’una classe dirigent que només mira pels seus interessos.
Però el que més m’ha sorprès es que és una tesis doctoral feta al 1951 i que fins el 2006 no ha vist la llum. A la introducció es donen els motius, però jo afegiria un de més pervers: la veritable història no dóna les justificacions històriques que necessiten les actuals tendències polítiques. Per a uns serà difícil admetre que una simple boda va unificar els dos reialmes i que Castella va agafar les brides davant un Principat esgotat i que ja va perdre la iniciativa amb el compromís de Casp. Per els altres, els que neguen constantment la diversitat de l’estat, quedarien al descobert arguments jacobins d’unitat geogràfica, històrica i lingüística.
En definitiva una obra mestre que posa les coses al seu lloc i alhora traspua amor per Catalunya.

Temps de vacances

2008-08-01T15:33:00.002+02:00

Es temps de vacances i alhora temps de reflexionar sobre tot el que he viscut en el darrer any en el món dels jocs de taula. Ha sigut un curs amb alegries i decepcions.
Positiu és veure que es juga, l’edició de gran nombre de jocs, el creixent nombre d'aficionats, l’ús d’internet com a mitjà de comunicació i expressió dels jugadors.
Amb internet m’ha passat una cosa curiosa, primer vaig quedar molt enlluernat però amb els temps el desencís ha anat guanyant terreny.
El desencís té nom propi: els foros, què en aquest país esdevenen massa sovint un niu de picabaralles, de gurus emetent veritats i d’escrits “tal com raja” o “parlo per no callar”. Tot plegat em fa sentir incòmode i em disgusta que un eina tan valuosa sigui tant menyspreada per alguns.
La sorpresa han estat els blocs personals i de grups jugaires que posen a l'abast de tothom les seves opinions i experiències. Gràcies per la vostra dedicació.
Bé, marxaré de vacances i actualitzaré els enllaços.

Jocs de ciclisme

2008-07-08T16:53:00.004+02:00

La col·lecció de jocs de ciclisme de Anki Torner és fantàstica i la recolza amb una plana web impecable, m’ha fet molta il·lusió tornar a veure les figures dels ciclistes amb les que jugava quan era petit, tot fent carreres intentant emular les gestes de Raymond Poulidor, l’etern segon.
Les estones que m’hi havia passat!.
Una plana molt recomanable per passar-hi una estona descobrint que el ciclisme ha sigut un tema recurrent en el món dels jocs i adonar-se’n que sense maquinetes també es pot jugar. Aquí teniu l'adreça:
http://www.cyclingboardgames.net/

Servir al poble

2008-06-16T10:54:00.012+02:00

A la plaça és fe silenci, el gran moment havia arribat. En Vladimir se’l mirava, sabia que era la darrera oportunitat, les últimes txeques havien sigut un fracàs i era conscient que si no saludava tenia bitllet a Sibèria. Va començar el gest amb lentitud, però fou incapaç de concloure’l per culpa d’aquella maleïda tos.
A la vella guàrdia se’ls hi desencaixà la cara. Vaig sospirar profundament, era la nostra hora, al vespre aniríem de txeques i els neocomunistes prendríem el control del partit i del país. Amb mà ferma encetàvem una nova era.

Fragment de les memòries de Anatol Miscif titulades: “Servir al poble” secretari general del C.C. de la U.R.S.S.

Aquest seria el resum d’un torn del Kremlin, un joc de sis jugadors, ràpid i ben fet. On l’atzar té un paper important, obrint i tancant portes als jugadors, aquests tenen que ser prou hàbils per aprofitar les oportunitats i imposar-se als seus rivals.
El tema del joc és la lluita entre faccions per guanyar el control del partit comunista a l’antiga Unió Soviètica, però no ens enganyem seria exportable a qualsevol partit. Sense anar més lluny hem tingut un exemple aquest cap de setmana a les nostres terres on els mòbils han esdevingut armes letals.
L’amic Matias em va passar un resum de les regles en castellà al que sols he tingut que afegir les regles avançades, també trobareu aquí les cartes de intriga maquetades i traduïdes.

Escenaris Flat Top

2008-06-05T11:31:00.009+02:00

Flat Top l’edità Avalon Hill al 1981, recrea els combats del Mar del Coral al 1942. L’elecció de les batalles escollides per els dissenyadors no podia ser més encertada ja que a nivell històric és el moment de màxim equilibri entre els dos bàndols, és el primer cop que s’enfronten portaavions amb tàctiques allunyades dels enfrontament navals clàssics, ja que no es veuen directament i l’aviació fa el paper d’artilleria naval.
Joc que podríem catalogar de monstre que és centra sobre tot en la planificació d’operacions aèries per descobrir i destruir l’enemic, que un reglament curt i dens reflexa perfectament. Malgrat que diguin que és per a dos jugadors, hi poden entrar quatre o més.
El joc presenta cinc escenaris, el primer és introductori i els altres són batalles de llarga durada però també tenen la seva versió curta per si no teniu prou temps.
En aquest enllaç trobareu els dos escenaris que sortiren a la revista General 18/6. El primer és Midway i el segon és Wake. També afegeixo la taula d'especificacions dels avions i vaixells inclosos en aquests escenaris i finalment, una taula de capacitats aèries que és molt útil a l'hora de jugar-lo.

Els jocs i la història.

2008-05-22T09:11:00.010+02:00

Els jocs de simulació històrica sempre m’han apassionat perquè combinen en un sòl element les meves dues passions la història i la geografia.
El historiador pren uns fets i els interpreta sota l’influencia del present, és a dir quines fonts ha tingut en compte, que pensa ideològicament, etc. En definitiva la història és un diàleg entre present i passat constant, i pensar que la història és neutre seria caure en un parany. Un exemple d’això és de diferent ressò mediàtic que té la celebració del 200 aniversari de la guerra del francès i el 70 aniversari de la guerra civil al nostre estat, el primer exalta valors jacobins i el segon pot plantejar tot el contrari.
En els jocs el dissenyador fa d’historiador en aquest diàleg entre passat i present, a vegades actiu, d’altres passiu.

Machiavelli

Treball històric poc acurat i caòtic. Tant en el disseny (fitxes de Nàpols) com en les introduccions als escenaris on desdibuixa el paper de la Corona d’Aragó i d’Espanya, més tard, en els assumptes italians.
Si ens llegim la introducció dels escenaris podrem apreciar que per l’autor Nàpols és un estat independent, res més lluny de la realitat, que tingui un rei i un estatus propi no vol dir independent. El punt culminant està en la frase: “...els aragonesos (Espanya) sota el cínic Ferran intervenen en els assumptes de Sicília i Nàpols”(sic). Obvia l’existència de la Corona d’Aragó i que el regne de Sicília en forma part des de el 1282 i en el 1442 Nàpols passarà també a formar-ne part. Ignoro perquè qualifica de cínic al rei Ferran, intueixo que les seves fonts no tenien massa simpatia per el rei trastàmara.

Here i Stand

Treball acurat i ben estructurat, l’autor ja manifesta que no és un especialista en l’època i ens transmet d’una manera neta aquest diàleg entre el passat i el present. Les seves fonts son clarament anglo-saxones i protestants.
Són subtileses com tractar els protagonistes del joc de forma passiva, és el papa qui crema o destitueix un teòleg. El finalitzar el joc just quan l’església romana fa replantejaments teològics profunds i passa a l’ofensiva, tot just la historiografia comença a plantejar-se la contrareforma com un moviment més ampli, ric i profund que ser simplement un eina per combatre els protestants.
Reprodueix tòpics de la historiografia occidental com el tractament del imperi otomà, tòpics romàntics com les dones d’ Enric i els castells de Francesc I.
Transmet finalment un mapa lingüístic més a prop dels desigs dels actuals estats europeus que de la realitat del s. XVI.

Els exemples exposats no pretenen ser una crítica al seu disseny, sols mostrar com interpretem el passat desde el present.

ASL

2008-05-01T20:54:00.010+02:00

Tinc que reconèixer que sóc més amant dels jocs operacionals i estratègics que no pas dels tàctics. Però serià injust no dedicar un espai al Squad Leader, el joc tàctic per excel·lència.
Aparegué el 1977 de la mà de Avalon Hill i ràpidament fou un èxit. Al 1985 és va editar el ASL davant la necessitat urgent de reestructurar un reglament que començava a esdevindré caòtic. Per als més mandrosos i/o que ens veiem superats per un reglament dens, la casa MMP ha tret el joc en còmodes fascicles per anar-nos introduint en el reglament sota el nom ASL Starter Kit .En la primera entrega ens introdueix les regles d’infanteria, en la segona inclou les de l’artilleria i en el tercera incorpora els tancs. Si us agraden els jocs tàctics aquest no us defraudarà, però tingueu present que és un joc que demana dedicació.
Les regles dels dos primers starter kits les trobareu a la BGG, escenaris s’han publicat un munt. La meva petita contribució és una recopilació d'escenaris apareguts a la revista francesa Vae Victis, un total de 50, fins el número 76 i els trobareu aquí.

La solitud del grognard

2008-04-09T17:43:00.007+02:00

Als que ens agrada jugar a wargames tenim que superar una sèrie de problemes logístics per dur endavant la nostra afició. Si disposes de un lloc amb taula prou gran ja has fet un gran pas, el següent és comprar un moble per a guardar mapes on puguis desar les partides i el darrer pas és la regularitat en les trobades amb els companys, sense aquest últim tots els anteriors són del tot inútils.
Aquest criteri és el que va regir al grup de la llibreria a Girona, fins el punt que tothom de la meva família sabien que divendres al vespre no existia. Evidentment tot té els seus pros i contres, per un costat abordàvem jocs que d’altre manera no hagués sigut possible jugar-los, com per exemple un Longest Day. La contra era que érem poc “pedagògics”, quan venia algú interessat per jugar tenia que superar dos proves, a saber: “et volem tots els divendres”, si encara es mostrava coratjós li queia la segona: “bé doncs, aquí tens les regles del Gulf Stike i divendres pròxim t’afegeixes a la partida”. (L’exemple és verídic).
Aquesta manera de fer també ens portà a un aïllament de la resta d’aficionats i de les modes, que ha comportat desconèixer jocs interessants, però també ens hem evitat jocs que no deixen ser uns entremesos lleugers.
Els que no estem en la situació descrita, per sort, actualment existeix internet i mitjançant aquest instrument podrem jugar a jocs amb els nostres amics. Sols necessiteu anar a la plana de vassal, i allà descarregar el java i el programa vassal. Desprès aneu a la secció modules i veureu tots els jocs que hi ha disponibles, baixeu-vos els que desitgeu. Finalment, us descarregueu un programa de veu com el skype i ja podreu jugar i xerrar amb els vostres amics. Aquesta opció és recomanable per jocs de dos jugadors.
No és com jugar en viu i en directe, però és el que més s’assembla.

Escenaris War and Peace

2008-03-06T16:58:00.013+01:00

Guerra i Pau és un joc que sempre em portarà bons records, va ser amb ell que vàrem començar a fer campanyes que duraven tot el hivern centrades en un únic joc. També em recorda en Roberto Bolaño que fou l’incitador de començar-lo a jugar, que mal vivia escrivint i quan fou reconeguda la seva vàlua ens deixà.
Es un joc de tall clàssic que té un reglament ben estructurat, inclou 8 escenaris i 2 campanyes, és per 2 ó 3 jugadors encara que diguin que poden jugar sis. El seu punt fluix està en les regles diplomàtiques del joc de campanya que porta a situacions de bloqueig.
En aquest enllaç us poso tres escenaris, un d’ells aparegué a la revista General 26/6 fet per Chuck Steenburgh amb el nom “Marengo, The italian Campaign of 1800” i els altres dos els he traduit del article “War and Peace: Les campaignes qui manquaient” de la revista “Le Journal du Stratege” 60/61 de Març del 1992, el autor es Stanislas Thomas.

Fotografies de guerra

2008-02-11T17:51:00.000+01:00

Sempre m’han agradat les fotografies dels reporters de guerra perquè posen cara i ulls als conflictes que en els jocs i molts cops en els llibres de història queden en segon terme. I sempre és bo recordar que les decisions dels que poden decidir tenen conseqüències per d’altres que no poden fer-ho i els hi toca ballar-la tant si volen com no.
Un dels fotògrafs de guerra més important fou Robert Capa, al nostre país destaca de manera especial Agustí Centelles. Sols teniu que posar el nom al buscador d’imatges per veure-les.

Links de fotografies:
WW2DB: Photographs
World War II Photos
WWII Photo Gallery
Imágenes de la guerra civil española

Commands & Colors: Ancients

2008-02-01T18:21:00.005+01:00

C&CA és un excel·lent joc introductori als jocs de guerra. Té un reglament senzill i les partides són d’una durada raonable. Malgrat que el mapa és hexagonal, té més punts de contacte amb el món dels jocs de figures que amb els wargames i utilitza conceptes bàsics que desprès podeu trobar en altres jocs.
Jugadors avançats el poden trobar molt bàsic, però té molt de joc degut a l’existència de molts escenaris. D'escenaris oficials hi han 92 i no oficials 125.
En aquesta plana els podeu trobar tots els escenaris.
Els no oficials en l’apartat de variant escenaris estan tots disponibles.
Dels oficials us podeu baixar els 15 del joc centrat en batalles romano-cartagineses i les 5 que van afegir amb el nom de Truceless War, anomenada aquí guerra líbia o dels mercenaris.
En aquest enllaç us podeu baixar les tres batalles de la primera guerra púnica que publicaren al c3i 18. La primera expansió centrada en Grècia, 21 batalles. Les tres següents que publicaren en un bonus pack i finalment, tres batalles més amb el nom de Mago’s Battles.
De les dos següents expansions que han sortit, la primera es centra en batalles (23) entre romans i bàrbars i la segona són 19 batalles dedicades a la guerres civils de la última república, la millor manera de poder veure aquests escenaris es instal·lant el Vassal i afegir-hi les expansions.

Escenaris per Wooden Ships

2008-01-09T08:46:00.010+01:00

Wooden Ships & Iron Men és un joc publicat per Avalon Hill el 1975 que recrea els enfrontaments navals del període 1776 – 1815. El seu reglament esta dividit en dos parts: Un reglament bàsic i un altre avançat, això es un avantatge perquè pot satisfer tant els jugadors més exigents com els que no volen tantes complicacions. El joc porta un total de 23 escenaris que recullen tot tipus de enfrontaments. Hi ha que dir que a més vaixells la seva jugabilitat baixa i, al meu parer es millor jugar amb les regles bàsiques.

S’han publicat nombrosos escenaris, fonamentalment a la revista The General. Personalment, destacaria quatre treballs:

1- Vuit escenaris centrats en la guerra ruso-turca de 1787–92 i la de 1806–12.Fou publicat al número 19/5 amb el nom “WS&IM of the levant” i són batalles navals grans.

2- En el General 20/5 sota el títol “A king’s officier” divuit escenaris més on la majoria són petits enfrontaments. Es té que afegir que aquests escenaris no tenen cap base real, es un divertiment del autor basat en les novel·les de Douglas Reeman on el seu protagonista és un oficial de la marina britànica anomenat Bolitho.

3- Vuit escenaris en el General 23/4 amb el nom “The royal navy triumphant” en la seva majoria són grans batalles navals on els protagonistes son els anglesos. El article inclou una regla nova de fortificacions necessària per algun escenari.

4- Al General 25/4 es publicaren 10 escenaris de petits enfrontaments de la guerra independència americana amb el nom “The Americans”.

En total podeu afegir 44 escenaris al joc. Els tres primers articles els trobareu aquí i el quart el trobareu en francès al següent enllaç.
Apart de la plana de BGG, també trobareu ajudes del joc aquí (anglès) i aquí (francès), aquesta última molt bona. Finalment, per a fanàtics de temes navals teniu aquesta plana centrada en la història de la corona espanyola.

Escenaris per Panzer Leader

2007-12-10T10:47:00.010+01:00

Panzer Leader es un joc tàctic que aparegué el 1974, és fill del Panzerblitz que ara sortirà reeditat per MMP i tots dos són els predecessors del ASL. Per a mi el seu reglament té aquell punt de dificultat que em satisfà però sense arribar a la complicació del Squad Leader on molts cops el reglament sembla que mana sobre la jugabilitat.
Aquest article es centrarà en el Panzer Leader però de retruc podeu treure molta informació de escenaris del Panzerblitz, escenaris que combinen els dos jocs i escenaris que no agafen la zona geogràfica original del joc, com el desert. Tots dos jocs es basen en el mateix sistema.

He localitzat un total de 107 escenaris. El desglossament és el següent:
20 escenaris inclosos en el joc original.
10 escenaris en el General 15.2 sota el nom Panzer Leader 1940, es necessiten les fitxes.
10 escenaris en el General 20.2 amb el nom Para-Leader, regles i fitxes noves.
1 escenari al General 21.3 amb el nom Dieppe: Canadians Under Fire.
6 escenaris en el General 22.3 amb el nom Paths of Rommel, es necessiten fitxes 1940.
3 escenaris al General 28.4 amb el nom Battle of Arracourt.
3 escenaris al General 31.4, són escenaris hipotètics.
47 escenaris al 9.4 i al especial Panzer Leader de la revista Boardgamer.
3 escenaris amb el nom: situació 21,22 i 23 i 4 escenaris amb els noms de: next bridge, allied mixed assuault, day after, let’s meet by the river (necessitareu els mapes nous).

Afegeixo links necessaris per completar la informació i que us seran de gran ajuda per als qui tingueu tant el Panzer Leader com el Panzerblitz.

Greg's PanzerBlitz Site: amb escenaris, fitxes, organització d'exercits, essencial.
23 Panzerblitz Variants: amb escenaris.
Imaginative Strategist: amb mapes nous, fitxes, es bàsica i molt ben dissenyada.

La llista base d'aquest article la trobareu al forum ConsimWolrld, a la secció WWII game series dedicat al Panzer Leader amb el nom: Mike Myers Panzer Leader Scenarios List.
Actualitzat a 16.12.08.

Sociedad Británica para el Conocimiento (BSK)

2007-11-19T11:43:00.002+01:00

Una de les més agradables sorpreses en el meu retorn als jocs de taula ha sigut la habilitat que han tingut els jugadors de taula en aprofitar les noves tecnologies, per aconseguir un grau de comunicació molt més fluid i ràpid de les seves experiències i projectes. Quina enveja!! Respecte als mitjans que teníem als 80’s. Al menys els què estem més aïllats no ens sentim tant sols.
En aquest país aquesta tasca de enllaç entre els jugadors li ha correspost a la Sociedad Británica para el Conocimiento (BSK) un foro on els jugadors parlen sobre tot el que afecti als jocs de taula. Un es pot sentir més o menys identificat però al meu entendre es imprescindible.
Vull esmentar de manera especial la secció que tenen de ezines on podeu baixar-vos dos revistes electròniques dedicades als jocs de taula:
Revista Tabula
Ludo Magazine
Dos projectes que mereixen ser recolzats per tots els jugadors de taula per la seu rigor y, sobretot, per l'esforç que suposa als que tiren el projecte endavant.
Les revistes electròniques penso que són el futur i acabaran desplaçant les revistes convencionals ja que presenten moltes avantatges com gratuïtat, ràpida distribució i si les vols en paper les pots imprimir.
Finalment, no seria just ignorar la persona que ha posat els mitjans necessaris perquè tot això sigui possible en José Carlos, alies Wkr. “Chapeau” com dirien els francesos.

Jocs NAC

2007-11-12T10:57:00.000+01:00

En els anys 80’s va sorgir la editora NAC, realment fou prolífica ja que va fer una quarantena de jocs i ara per ara ningú en aquest país ha repetit aquesta experiència.
Ara amb la perspectiva del temps és té que reconèixer que feren molt per els jocs de taula. Els seus jocs eren una introducció al món del joc, amb un taulell i fitxes de qualitat més que acceptable. Qui no té un joc NAC a casa?.
Els wargameros (entre ells jo) els criticàvem per la simplicitat dels seus reglaments, i encara no sé com els vàrem convèncer de fer campionats amb els seus jocs modificant completament el seus reglaments. Fruit d’aquesta col·laboració és varen modificar el joc Bailen i La Batalla del Ebro. No són reglaments perfectes però eren un pas més endavant respecte els que portaven els jocs NAC en aquella època. També vàrem començar a modificar el joc Gibraltar, tinc les regles manuscrites però mai és va arribar a testejar.

Aquí teniu els reglaments:

Bailen
La Batalla del Ebro

Sols necessiteu el joc original.

Kingmaker. La guerra de les dues roses.

2007-11-05T13:46:00.006+01:00

Kingmaker és un joc temàtic publicat el 1974 per Avalon Hill, que reflexa la guerra de les dues roses que fou l’enfrontament entre els Lancaster i els York per fer-se amb la corona anglesa durant la segona meitat del segle XV. Es un joc fàcil de jugar i alhora llarg, de quatre a cinc hores.
La missió d’aquest post era sintetitzar totes les variants que han sortit fins ara. Ha portat la seva feina, però crec que al final el resultat ha valgut la pena.

Al arxiu trobareu:
Totes les cartes de la corona que han sortit.
Totes les cartes de successos que han sortit.
La variant apareguda a la revista The General 20 – 4.
Les noves regles i cartes en anglès i castellà (traduïdes per mi). Especificant la font original.

Trobar les cartes ha sigut relativament fàcil, al analitzar les cartes de successos em vaig adonar que existien al menys 4 variants, encara que la majoria de fonts sols parlaven de tres. La primera variant va aparèixer a la revista The General 14-4 i la segona a la mateixa revista en el número 20-4, aquestes dos estan ben documentades i veureu que les modificacions de regles i les cartes que afegeixen son coherents i ben pensades. La millor al meu parer es la que poso al arxiu.
Respecte a la tercera variant, la majoria de fonts deien que havien aparegut a la revista The General i en un primer moment sols tenia les cartes i cap explicació de les mateixes. La realitat es que mai aparegueren a la revista, es un post que recull la web-grognards fet per Thomas Wrentmore Barnes on llista cartes de successos de les variants anteriors i afegeix de noves amb l’explicació corresponent. De fet, no seria una variant si no més bé un afegit de cartes que donen més vida al joc, aneu amb cura de quines cartes afegiu.
La quarta variant va aparèixer a la revista The Boardgamer 9-1 en un article fet per Tom Cundiff. Sols tinc les 32 cartes que estan al arxiu a les planes 21, 22, 23 i 24. M’ha sigut impossible trobar el article original o referència que em dones informació detallada del mateix.
He posat les modificacions en anglès i castellà per si algú vol anar als originals, perquè jo soc de la generació que fèiem francès a l’escola i el meu angles es patètic. Demano disculpes si hi ha errors.

Bonaparte at Marengo

2007-10-16T10:21:00.005+02:00

Bonaparte at marengo es un joc editat per Simmons Games i actualment exhaurit.
No l’he jugat, però he vist el mapa i el reglament i m’ha semblat molt interessant com a mètode de joc i sense masses complicacions.
Aquesta batalla va suposar la desfeta austríaca al nord de Itàlia i reforça prestigi del primer cònsol, en ella bonaparte passà de la derrota a la victòria gràcies a un contraatac.
El resultat fou 9.000 austriacs morts,5.000 francesos morts i uns 20.000 ferits.
L’anècdota:
Acabada la batalla en Bonaparte i el seu estat major tenien gana i el cuiner no tenia res per fer degut a que els subministres van ser destruïts pels austríacs, així que no li queda mes remei que donar l’ordre d'anar a buscar menjar per les cases dels voltants i improvisar un àpat. Varen trobar (robar) gallines, pa, tomates, ous, xampinyons, cracs de riu, oli i vi blanc i així nasqué el conegut plat pollastre a la marengo.Finalment, adjunto arxiu on esta el reglament, mapes, la recepta. Per si us el voleu fer vosaltres mateixos el joc i/o la menja.

30 anys del Russian Campaign

2007-10-02T13:13:00.000+02:00

Si ja fa 30 anys de la publicació del Russian Campaign, un dels jocs més jugats i emblemàtics.
Es la combinació perfecte entre senzillesa de regles, jugabilitat i dificultat per als jugadors.
El únic però pot ser que entre jugadors equilibrats el joc acaba normalment en empat.
A continuació poso les regles de condicions de victòria que he fet servir més de un cop.

Condicions de Victòria.

Al principi del torns, just desprès de la tirada de temps, Maig/Juny 1942,1943,1944 i final del torn Maig/Juny 1945, els dos jugadors comptabilitzaran els punts de victòria que tenen i els aniran afegint als dels subsegüents torns. Qui en tingui més guanya el joc.

Alemany guanya punts per:

5 per cada ciutat petita.
10 per cada ciutat gran.
Total de punts de les unitats no reemplaçades del jugador rus.
Total de punts de unitats rendides i workers morts del jugador rus del últim període.

Rus guanya punts per:

5 per cada ciutat petita.
10 per cada ciutat gran.
Total de punts de les unitats no reemplaçades del jugador alemany.
Total de punts de unitats rendides del jugador alemany del últim període, si s’aplica la variant de cossos d’artilleria.(molt recomanable d’aplicar).

Aquesta variant no exclou les condicions de victòria del joc de campanya (24.1).
Es bo de saber que hi ha 21 citats grans i 14 de petites, que sumen un total 280 punts.
Últim període es el que va de maig/juny al següent maig/juny.

Finalment poso aquest enllaç perquè apart de les regles de la tercera edició, hi ha les taules, fitxes, ordres de desplegament i reforços.

Machiavelli escenaris

2007-09-29T22:18:00.001+02:00

Els quatre escenaris que vaig fer van ser publicats el 1985 per la revista del club Maquetisme i Simulació nº 16 i més tard a la revista Alea nº 22.

El ocaso milanes 1402-1425
Alfonso V El Magnanimo señor de Italia 1442-1458
Fenando II El Catolico 1495-1516
El fin del dominio lombardo 749-760

A la revista Alea nº 22, s’afegiren tres escenaris més dissenyats per Javier Gomez.

La coronación de Carlos V 1529-1530
La rebelión napolitana 1548-1556
Lepanto 1566

Documentació i mapes dels escenaris aqui (en castellà).

A la plana The Catalan Wargame Resource trobareu tres escenaris disenyats per Gianni Vacca.

Itàlia a la Pau de Caltabellota 1302
Itàlia a la mort de Joan Galeàs Visconti 1402
Itàlia a la Pau de Cateau-Cambrésis 1559

A la plana personal de Michael Gemmell hi ha tres escenaris disenyats per ell.

The crowning of Charlemagne 794-814
The rise of Rome 780 AdC
Cavour and Garibaldi 1859-1870

A la revista The General 31-3 es publicaren quatre escenaris en un article titulat "Medieval Machiavelli" fet per Charles Bahl.

The fall of the lombards 725-800
Empiren and invaders 1051-1100
Papal ascndancy and mongol threat 1177-1250
To the renaissance 1250 -1300

A la plana Machsite trobareu moltes ajudes del joc i un llistat d’escenaris tant de la primera com de la segona edició.

Machiavelli

2007-09-27T16:02:00.000+02:00

Machiavelli es un joc diplomàtic pensat per 8 jugadors, encara que amb cinc es acceptable.
Es important saber que es va editar per primer cop el 1980 i reimprimir amb poques variacions al 1983.Més tard al 1995 Avalon Hill el va reeditar amb canvis significatius.
Es va simplificar el mapa treien les fortaleses, es van incloure dos regles noves: la excomunió i el moviment estratègic.A nivell personal aquests canvis no em varen agradar massa.
La discussió més important de regles ha estat l’ordre de suport i es la clau per a jugar bé.

La pregunta es: Una unitat pot recolzar un altre que a la seva vegada també dona recolzament?
Regles en mà la resposta es SI.
Però es lluny de l'esperit del joc i de fet molts jugadors apliquen la següent regla:
VII.B.5.d. (p.5) Mutual or chained support is prohibited, that is, you cannot support a supporting unit.

Etiquetes jocs

2007-09-27T12:01:00.000+02:00

Les etiquetes que utilitzarem en aquest bloc pel que fa als jocs de taula intentarem que siguin el mes senzilles possibles.
Els wargames quedaran classificats en tàctics, operacionals i estratègics; tenint en compte la escala del joc.
El altres jocs quedaran sota la etiqueta de temàtics.
Alhora tots ells seran etiquetats per èpoques històriques.

Un xic de historia

2007-09-25T22:29:00.000+02:00

Va ser una tarda del 1978 anava a comprar vinils a uns magatzems quan vaig veure unes caixes que em cridaren la atenció, estaven en angles i desprès de mirar-ho bé vaig deduir que eren jocs de guerra. Quines coses fan els americans per deu!!.

Així vaig comprar el meu primer joc: un Russian Campaign. Bé ja tenia el joc, vaig llegir el reglament i amb qui podia jugar-lo?.

Buscant per Barcelona vaig trobar una tenda que en venia i deixava jugar a un grup una tarda a la setmana en una taula de billar americà gegant, la tenda era Billares Soler i el seu encarregat el venerable Sr. Dominguez.

Aparti d’aquí tot es va anar descabdellant. Entro a maquetisme i simulació, col·laboro en la revista líder(desprès alea), edito jocs, fem jornades, organitzem campionats i sobretot jugo.

Però la vida canvia i per motius personals vaig a viure a Girona el 1983.La ciutat era un encefalograma pla en tema de jocs. Així que estava en la mateixa situació que aquella tarda del 78.

Vaig decidir utilitzar els meus contactes i vendre jocs a la Llibreria Sant Jordi, i poc a poc s’anà formant un grup de joc i la afició anà creixent. Això dura fins el 2003 moment en el que vaig deixar els jocs de taula per el MMROPG.

Però en la vida tot te un “tempo” i tinc la necessitat de tornar-hi.

Algun dia explicaré en detall les meves experiències i la evolució dels jocs en aquest país.